Si tot just comences a fer emulació a l'iPhone, et trobaràs amb tot un seguit de termes que ningú no explica: ROM, BIOS, core, estat de salvament, shader… Aquesta guia explica cada terme i, de passada, respon la pregunta que tothom es fa: és legal?

Els conceptes bàsics

Emulador: el programa que imita el maquinari d'una consola. Retro-Emulator inclou diversos 'cores', un per a cada sistema: NES, SNES, Game Boy, PlayStation…

ROM: una còpia digital del joc — el contingut del cartutx o CD original convertit en un fitxer (.nes, .smc, .gba, .bin…). Això és el que carreguem per jugar.

BIOS: el firmware intern de la consola. Algunes consoles (PlayStation, Sega CD, Saturn) requereixen el seu fitxer BIOS per executar jocs; d'altres (NES, Game Boy) funcionen sense ell perquè l'emulador el simula.

Estat de salvament: una instantània de l'estat complet del joc — memòria, posició, tot. A diferència de la funció de salvament interna del joc, permet desar en qualsevol moment, fins i tot en punts on l'original no ho permetia.

Core: dins de Retro-Emulator, el motor que emula cada consola específica. Alguns sistemes tenen diversos 'cores' alternatius amb diferents equilibris entre precisió i velocitat.

Shader: filtres visuals que imiten l'aspecte de les pantalles CRT originals — línies de barratge, curvatura, desenfocament. Opcionals, però recuperen el 'sabor' de l'època.

La realitat legal, sense mites

La emulació en si és legal: els tribunals ho han confirmat repetidament (els emuladors són programari original escrit mitjançant enginyeria inversa). La part complicada és d'on provenen les ROM i el BIOS:

  • Fer còpies de seguretat dels teus propis jocs per a ús personal és l'enfocament més defensable i la pràctica recomanada per la comunitat.
  • Descargar ROM de jocs que no es posseeixen és el que persegueixen les editorials: aquí rau el veritable risc.
  • El BIOS és programari protegit per drets d'autor: la manera correcta de fer-ho és extreure'l de la teva pròpia consola, no descarregar-lo.
  • Homebrew i abandonware: hi ha centenars de jocs gratuïts i legals creats per la comunitat, perfectes per començar sense complicacions.

Errors comuns dels principiants

  1. La ROM no arrenca: això sol ser degut a una descàrrega corrupta o al format de fitxer incorrecte (fitxer .zip descompressat, regió incorrecta).
  2. La PlayStation demana el BIOS: necessites el fitxer BIOS de la teva pròpia consola col·locat a la carpeta correcta dins de l'emulador.
  3. El joc va lent: prova un core diferent o desactiva els shaders — els filtres CRT carreguen la GPU.
  4. Pèrdua del progrés del joc: utilitza els estats de salvament (save states) a més del salvament intern; algunes ROM modificades corrompen el fitxer de salvament estàndard.

Millors pràctiques

Organitza les teves ROM per consola en carpetes, comprova que funcionin abans de crear una biblioteca enorme i desa els estats de salvament a iCloud o exporta'ls de tant en tant. Amb Retro-Emulator, la biblioteca s'organitza sola si els noms dels fitxers són nets.

Conclusió

Una ROM és el joc, el BIOS és el firmware, el nucli és el motor i un estat de salvament és la teva salvació. Tenint això en compte, i fent servir contingut que posseeixis o que sigui legal, l'emulació és una manera fantàstica de preservar i gaudir de la història dels videojocs a la palma de la mà.