Emular les teves consoles preferides a l'iPhone va deixar de ser cosa de perfils de desenvolupador i cables estranys. Avui es pot tenir una biblioteca de jocs retro funcionant en minuts, sempre que sàpigues quins formats utilitzar i d'on venen legalment les ROMs. Aquí tens la guia sense voltes.

Què necessites abans d'emular

Tres coses, ni una més: un emulador multiconsola instal·lat des de l'App Store, les ROMs de jocs que ja posseeixis en format físic i, si vols jugar amb comandament, un controlador Bluetooth compatible amb iOS (MFi o genèric).

Apps com Retro Emulator cobreixen d'una tirada consoles de 8, 16 i 32 bits (NES, SNES, Game Boy, Genesis…) sense haver d'instal·lar un nucli diferent per a cadascuna, i guarden les partides al núvol del mateix dispositiu.

Quins formats de ROM són compatibles

  • .nes / .sfc / .smc — NES i Super Nintendo.
  • .gb / .gbc / .gba — Game Boy, Color i Advance.
  • .md / .gen — Sega Genesis / Mega Drive.
  • .zip — la majoria d'emuladors accepten l'arxiu comprimit directament, sense descomprimir a mà.

Com importar els teus jocs a l'iPhone

  1. Connecta l'iPhone a l'ordinador o utilitza l'app Fitxers amb iCloud Drive / AirDrop.
  2. Copia els arxius de ROM a la carpeta que l'emulador crea a «En el meu iPhone».
  3. Obre l'emulador: detectarà automàticament els jocs nous i generarà les miniatures de les caràtules.
  4. Emparella el comandament Bluetooth des de Paràmetres → Bluetooth abans de llançar la partida perquè l'emulador el reconegui.

Legalitat: el que sí i el que no

L'emulador en si és perfectament legal: només és un programa que interpreta el codi de la consola original. El problema apareix amb les ROMs. La normativa de propietat intel·lectual només empara la còpia de seguretat d'un joc que ja posseeixes en físic; descarregar ROMs de cartutxos que no has comprat mai no està cobert per cap excepció, encara que el joc estigui descatalogat.

En resum: si tens el cartutx en un calaix, treure'n una còpia per jugar-la al mòbil és defensible. Si no el tens, no ho és.

Trucs perquè vagi fi

  • Mode estalvi de bateria: baixa la brillantor i desactiva el sensor de moviment si el joc no l'utilitza; els nuclis d'emulació consumeixen bastant CPU.
  • Save states: desa en qualsevol punt de la partida, no només on el joc original ho permetia; útil per a jocs difícils com Contra o Battletoads.
  • Filtres de vídeo: prova els filtres CRT o scanlines si vols l'aspecte d'un televisor de tub; en pantalles petites normalment es veu millor sense filtre.
  • Mapeja els botons abans de començar: cada nucli (NES, SNES, Genesis) té un nombre diferent de botons i convé revisar el mapatge del comandament la primera vegada.

    • Multijugador local

    Els emuladors moderns permeten connectar dos comandaments Bluetooth al mateix iPhone o iPad per a partides a pantalla dividida, ideal per a clàssics pensats per a dos jugadors com Contra, Streets of Rage o Mario Kart de SNES.

    Conclusió

    Emular retro a l'iPhone avui dia és tan senzill com instal·lar una aplicació, copiar les ROMs dels teus propis jocs i emparellar un comandament. La clau està a respectar la part legal —només còpies de seguretat del que ja tens— i a triar un emulador que suporti diverses consoles alhora per no acabar amb mitja dotzena d'aplicacions diferents a la pantalla d'inici.